MAR SOLROS 

HISTÒRIA DE LA SERIGRAFIA

​

És complicat marcar una data d’inici de la serigrafia ja que avui en dia és tracta de l'evolució d'un conjunt de tècniques d'estampació que es van desenvolupar en diferents cultures i èpoques antigues i van acabar derivant en la serigrafia.

 

 

ANTECEDENTS : L'estergit

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

D’aquí ens movem cap a l'any 3000 a. C aproximadament on tant a les illes Fiji com la Xina i el Japó, situem un exemple més evolucionat d’estergit que ens apropa a la futura serigrafia. Els nadius d'aquestes cultures utilitzaven fulles de plàtan retallades amb diferents motius que col·locaven sobre els teixits, i aplicaven sobre elles pintures naturals acolorint el suport.

Uns anys més tard, al 2500 a. C. els egipcis i grecs utilitzaven l’estergit de forma habitual per aplicar decoracions a parets de les piràmides, temples, per a l'elaboració de murals i per la decoració de ceràmiques i altres objectes.

​

​

​

​

​

                                                     

                                             (Tècnica de l’estergit)

 

 

3 artistes coneguts que han fet ús de la tècnica de l'estergit són:

​

• Xavier Prou: Nascut el 1952 i més conegut pel nom artístic Blek le Rat, és un artista de graffiti parisenc que, influït per l'estergit, va plasmar als carrers de París la seva obra.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

• Banksy: Artista anònim conegut a escala mundial que es considera que va néixer al Regne Unit al 1975. S'esforça per mantenir el seu nom ocult. Va reconèixer la influència de Blek dient que «cada vegada que crec que he pintat alguna cosa lleugerament original, m'adono que Blek le Rat ho va fer millor, solament vint anys abans.»

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

• Frank Shepard Fairey, OBEY: Nascut el 15 de febrer de 1970 és un artista i dissenyador gràfic dels Estats Units, famós pels seus adhesius amb la imatge del lluitador televisiu André the Giant i pels seus dissenys amb elements del cartellisme de propaganda política de mitjans del segle XX.

​

​

​

 

 

 

​

​

​

 

 

 

EL NAIXAMENT DE LA SERIGRAFIA

​

La primera forma de serigrafia recognoscible apareix a la Xina durant la dinastia Song que va del 960 aC fins el 1279 d.C, la qual segons diu la llegenda utilitzaven cabells de dones entrellaçats als quals els enganxaven papers, formant dibuixos que després s’envernissaven amb una espècie de laca perquè quedessin impermeables. La tècnica es va estendre per tota l’Àsia arribant fins al Japó, on la van prendre i van perfeccionar durant anys. Es va canviar el material que s’utilitzava per la seda, i d'aquí prové el seu nom: sericum (seda, en llatí) graphe (escriure, en grec).

​

Uns segles després, s’estima que cap al 1600, van començar a arribar a Europa algunes representacions artístiques japoneses excepcionals per al moment. Però no va ser fins al segle XVIII quan la serigrafia va començar a conquerir el món. Al principi, es va utilitzar únicament per a decoració d'indumentària, parets i determinats objectes, però  a causa de la falta de disponibilitat de la seda, fins al segle XIX no va poder popularitzar-se.

​

Quan la serigrafia es va introduir a França, el sistema d'impressió va començar a base de plantilles de paper engomat i enganxades sobre un teixit de cotó cosit a una lona tensada i sobre un marc de fusta al qual se subjectava amb grapes. S’havia de posar a sobre la pintura, arrossegar i pressionar sobre el dibuix amb una paleta de cautxú i llavors el pas de la tinta a través de la plantilla permetia la reproducció d'imatges.

Així va ser com es va originar el sistema, conegut per "impressió a la lionesa".

​

​

EL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL

​

La dècada de 1900 va consistir en un boom en les patents de serigrafia. Fins 1907, es van presentar unes quatre patents: Antoine Vericel va presentar la seva el 1902, Hiram Deeks el 1903, Jehan Raymond va contribuir als avenços d'Europa el 1906, Arthur Bostwick el 1907 i, finalment, Samuel Simon un retolista nord-americà, que va presentar una patent europea en 1907. Aquest últim és el més conegut, perquè va ser quan la serigrafia va néixer com a tècnica d'estampar a Manchester. Samuel Simon va aconseguir perfeccionar el bastidor de fusta amb seda molt tibada i va crear una emulsió que permetia bloquejar part de la pantalla i deixar al descobert una altra part amb el disseny escollit. Per tant va patentar la idea de muntar unes plantilles d'estampació, abans soltes, sobre el suport de seda. La seva patent va ser una revolució en el sector dels retolistes ja que els permetia imprimir rètols en sèrie. Ràpidament es va veure el potencial d'aquesta forma d'estampar i es va aplicar a tota mena d'objectes.

​

​

Durant l’any 1910, Roy Beck, Charles Peter i Edward Owens uns artistes gràfics van començar a experimentar amb químics que permetessin elaborar les plantilles de forma més ràpida a través d'emulsions fotosensibles i així deixar de banda el paper engomat. I ho van aconseguir. Aquest nou procés va revolucionar la indústria de la serigrafia, encara que van haver de passar diversos anys perquè el seu ús s'estengués i finalment es  comercialitzes.

Com això va suposar un avenç de la tècnica, es van aplicar unes polítiques molt estrictes per mantenir-ho en secret de la resta del món i així evitar que els competidors ho puguin descobrir. Però va acabar sortint a la llum a conseqüència de l’arribada de la I Guerra Mundial al 1914. El secret de la serigrafia es va popularitzar per tots els Estats Units. Durant aquests anys es va utilitzar per estampar banderes, cartells, pancartes i pamflets publicitaris en sèrie (però va ser a la Segona Guerra Mundial quan la serigrafia va triomfar en el camp de la propaganda bèl·lica). A partir d’aquí es va potenciar la seva investigació per afavorir el desenvolupament de la tècnica.

​

El 1908 The Velvetone Company va ser fundada com a botiga de pintura de rètols per Frank Otokar Brant, però no va ser fins el 1912 que Velvetone va realitzar els seus primers treballs de serigrafia i durant dècades va estar entre les principals empreses de serigrafia gràfica dels Estats Units.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

En 1914 una altra patent de la serigrafia va sortir a la llum. En aquest cas de la mà del publicista John Pilsworth, un artista comercial de San Francisco que va millorar el procés de serigrafia a partir del mètode Selectasine, mitjançant el qual es poden fer serigrafies multicolor amb una única pantalla.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Des de 1915 es va estendre molt més l'ús de la serigrafia i es va començar a aplicar en tèxtil. En l’any 1916 van apareixen les primeres serigrafies en paper als Estats Units.

​

El 1920 el nord americà E. A. Owens va construir la primera màquina serigràfica .

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

En 1924 va sorgir el primer taller especificat en serigrafia.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

La demanda de materials realitzats amb aquesta tècnica va ser tant alta que el 1922 es va obrir als Estats Units la primera botiga de venda exclusiva de material destinats únicament per la serigrafia. 

El fet de que és una tècnica que no té limitacions no només causa interès a nivell comercial, sinó que els artistes de l'època pertanyents als moviments Art Déco i Art Nouveau, comencen a interessar-se per ella i a utilitzar-la.

​

En el 1932 Guy Maccoy va utilitzar la tècnica amb un interés artístic. El 1938 va tenir la seva primera exposició individual, va ser la primera exposició de serigrafies en una galeria d'art.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

A partir dels anys 60, amb l'auge de la publicitat i el treball industrial, la serigrafia es converteix en el sistema d'impressió més utilitzat i indispensable per a objectes que no s'adapten a les màquines i sistemes d'impressió tradicionals, aconseguint aplicacions que mai es creien possibles de fer.

​

L’artista que va fer destacar l’ús d’aquesta tècnica va ser Andy Warhol durant la dècada dels 60, compaginant la serigrafia amb el moviment del pop art, el qual les seves característiques són l'ocupació d'imatges amb temes del món de la comunicació de masses i el valor iconogràfic de la societat de consum aplicats a les arts visuals.

La primera obra que va realitzar amb serigrafia la qual el va portar a la fama va ser el retrat de Marilyn Monroe, basat en una fotografia de la pel·lícula de Monroe de 1953. Va escollir aquesta imatge de l’estrella que feia poc temps s’havia suicidat, com la seva primera obra amb la tècnica. Es va adonar que podia produir art de manera sistemàtica (com una línia de muntatge d'una fàbrica), el que va donar lloc a la producció de la seva sèrie usant una varietat de composicions de colors diferents. La producció d’aquesta obra el va portar a serigrafiar temes com llaunes de sopa fins a personatges ficticis en la cultura pop nord-americana. La seva filosofia sobre aquesta tècnica era: «¿No és la vida una sèrie d'imatges que canvien a mesura que es repeteixen?»

.